REFLEXIONS D´UN PALETA

Molts i moltes dels que em veieu al instagram, haureu vist la famosa frase que poso moltissimes vegades: M´ENCANTA LA MEVA FEINA. I avuí t´explico el significat.

No és només que m’agradi el que faig.
És que m’omple, m’identifica i em dona sentit.
Fer reformes, canviar un bany, instal·lar un plat de dutxa… poden semblar accions mecàniques. Però per a mi, cada projecte és una connexió humana.
Una història. Una responsabilitat que em prenc com si fos meva.

Hi ha oficis que es fan amb les mans. El meu, tot i fer-lo amb les mans, el visc amb sentiment

Quan entro a una casa, entro a una vida

Cada vegada que començo una obra, no penso en el pressupost ni en la mides de la reforma.
Penso en qui l’utilitza i En com viurà aquell espai un cop jo i hagi passat.

Hi ha banys on s’hi preparen nens/nenes com els meus per anar a l’escola.
Dutxes on algú gran hi entra a poc a poc, amb por de caure.
Espais on una persona es renta la cara abans de sortir a lluitar el seu dia.

I jo, d’alguna manera o altre, en formo part.

Quan algú em dona unes claus no surt a Instagram. Pero es aquest moment el que més m’emociona.
Quan algú em dona les claus de casa seva, no m’està dient només “entra i fes l’obra”.
Indirectament m’està dient:
Confio en tu. Et deixo entrar al meu espai, als meus hàbits, i a la meva intimitat.»

Aquestes claus pesen. I molt! Però no pesen a la butxaca. Pesen per tot el que representen.
I quan les rebo, no és només el començament d’una feina, sinó el naixement d’un compromís.

Em prenc cada detall com si fos per casa meva

Quan per exemple faig una base per un plat de dutxa, tal i com deia en el blog anterior, no estic preparant una simple base per posar el nou plat.
Estic posant els fonaments perquè aquell plat de dutxa aguanti anys sense moure’s.
Quan col·loco una rajola, no busco posar-la el més rapid possible. busco posar-la el màxim de bé possible.
Quan trio una silicona, no busco la més barata. Busco la que durarà més.

Perquè estic construint confiança, no només acabats.
I perquè sé que tot i que moltes d’aquestes coses no es veuran, però sense cap dubte es notaran. i marcaran la diferencia.

Quan la reforma s’acaba i retorno les claus, sovint noto un silenci bonic.
És aquell moment en què el client entra, ho mira tot… i no diu res.
Només fa un somriure, o un sospir.

I jo sé que aquell sospir diu: Ara sí!!

Això, per a mi, val més que qualsevol felicitació, o like a instagram
És el que em recorda per què m’aixeco cada dia amb ganes de treballar i ganes de fer-ho bé

I Per tot això… M´ENCANTA LA MEVA FEINA
Perquè no faig obres. Faig espais que milloren vides.
Perquè no només col·loco rajoles o materials. Col·loco confiança, detall, i respecte.
Perquè cada client m’ensenya que quan treballes de veritat, la recompensa no és el que cobres, sinó com et recorden. I perquè cada cop que algú em dona unes claus, sé que m’està donant molt més.

Gràcies a tots els que m’heu deixat entrar a casa vostra!